Carrils

No s'escriu el que passa, només mereixen ser lletra les incomptables variants d'una situació que ens assenyala amb el pes de la seua pròpia certesa. Les decisions mai preses ni compreses, la quantitat de realitat atrapada entre parpelleig i parpelleig.

El desig, el somni, les vides que són trànsit, atropelladament sorpreses pels semàfors intermitents.

Les línies de fum esculpides per brasers consumint la gola i els dies de les ànimes.

Grises.

Son.

Miratges