miércoles, 14 de diciembre de 2016

A B C D






Per molt que corre,

el temps no apaga la matinada.
Som pells de cera,
foc i coure
de l'endemà i la nit passada

Els ciris de cerimònia
cremant,
vetllant per retalls d' escòria

-allò que deguerem enterrar
abans que la llum esvaisca el que vam pregar-



Per molt que corre,

no apaga la matinada el temps,
enderroca a colp d'oblit
cançons de fons, pelis,
actors pretèrits i butacons,
vesprades llargues i amors bèlics

Tanca a colp de runes les parets.
Ens fa sutge les pupil•les.
Érem carn i alè de desconeguts,
fingint vides que mai hem viscut