Del got al glop del glop a la sang, la sang al riu i del riu a la mar.
Buidant les llambordes dels carrers amagats al fons d'Alacant, vaig trobar el desig
gastat, cansat, dins la metralla encara estampada als edificis.
Engolisc el seu patiment, escapçant-se a colp de ferro immortal.
Infectant la ferida, mutilant els membres.
L'ombra d'un escurçó que es desdibuixa quan a la nit, titelles d'aire ho impregnen tot, i somien mons nous imitant tot allò retransmès, compartit, televisat.
Mentrestant, el passat es mor, sota els cubs de gel que esquerden la música, i les llums que travessen carn inert al ritme de qualsevol èxit comercial.
