Entre el cúmul abstracte de fruita podrida i llandes es desdibuixa un reflex de nacre avinagrat, dos cucaraxes que, amb moviments frenètics tracten de perpetuar la seua espècie. Sense preguntar-se el per què ni fer cas a l'olor a femta del seu voltant. Sense roba ni exoesqulet, es palpen amb les antenes i aprenen a força d'instint a trobar-se dins la merda. Recorden (o creuen que ho fan) aquelles carreres fugint de graneres i sabates d'anar per casa, les nits esquivant els dispars de Cucal i la llum cega de les làmpares.
Demà, tornaràn a la claveguera, aïllades, al marge, distants, properes als suburbis i a les aigües fecals fins que es troben a algú fumigant.
