jueves, 12 de noviembre de 2015

Clímax






L'asfalt grinyola als carrers del temps. Les rajades de pols i calima viatgen, escapen sense saber-ho d'allà on han nascut. Suporten en silenciós captiveri el so de la caiguda del glaç. Aquest camí infinit dels icebergs cap al suïcidi era la condemna per desfer-se del passat.

- La meteorologia només és l'excusa que els canals televisius recepten per fer-nos creure en la previsibilitat dels dies -

Descendint per la boira, les lleganyes del buit fan de les vacances un escenari que es desfà. El xiuxiueig de les obres desfent-se en diàstoles. L'òxid torrat cavalca ones de sang que no s'aturen mai.

L'absurd de les fugides incompreses, els refugis de les arrels entre els cràters. Els fills de les pors que germinen sota la memòria i excaven caus on sempre és de nit.

Aferrar-se al reflex de les finestres, buscant en elles la lleugeresa que manca en els retrats intranscendents dels vianants.

Ara, submergit dins la llunyania, un port observa inert, la ciutat que flueix atrapada dins la fugida.

- Fulleja amb els ulls el trenc d'ones primigeni. -