Per molt que corre,
el temps no apaga la matinada.
Som pells de cera,
foc i coure
de l'endemà i la nit passada
Els ciris de cerimònia
cremant,
vetllant per retalls d' escòria
-allò que deguerem enterrar
abans que la llum esvaisca el que vam pregar-
Per molt que corre,
no apaga la matinada el temps,
enderroca a colp d'oblit
cançons de fons, pelis,
actors pretèrits i butacons,
vesprades llargues i amors bèlics
Tanca a colp de runes les parets.
Ens fa sutge les pupil•les.
Érem carn i alè de desconeguts,
fingint vides que mai hem viscut
