No vull tornar a escriure't els diumenges.
Deixa de desordenar les fulles dels arbres que trenquen el cel per la finestra. Deixa d'explotar-me la ment els diumenges i de tenir les pupil·les tan fosques.
Deixa de trencar-me tot el que havia establert amb la teva absència, tan necessària i imposada.
Perquè si no les pàgines són de plom i la pintura d'àcid i les faroles canvien la seua llum i la lluna es tapa els cràters.
I jo em perdo en l'asfalt que trepitges, la circumferència dels neumàtics i l'olor de gasoil.
