jueves, 23 de abril de 2015

Desguàs



Les discontinuïtats que trenaven la sala de fotons i no-res, empaitaven les ombres. Clara mostra d'aquesta lluita ancestral, del trenc d'alba primigeni. Si més no, jo ho sentia així, l'atmosfera no era més que un conjunt de gasos molls que en algun moment indeterminat de la història del cosmos van decidir abocar-se al fracàs, deixar que la gravetat els engabiara. Els fusells que -silenciosos- carreguen el gallet des de l'aixeta són culpables del goteig incesant de les clavegueres.
                         Brutes, oxidades, farcides de carn podrida i restes d'éssers.
 Tota la circumstància donava a la ciutat l'alè definitiu, necessari, obsessiu, viciós, redundant, endògen.  Era la condemna expulsada dia i nit per les fàbriques.

No hay comentarios:

Publicar un comentario