Topografies

Les ombres només ofeguen quan són desdibuixades. Per això, amb cura, recórrec la nit, gustosament mesurant cada foscor escolpida pels fanals de la urbe. Amb calma, cartografie els silencis i les pors, per tancar-les dins gràfiques i llibres, encenent flames rupestres dins la  caverna .  Aconseguir acaronar-me a fosques, sense perdre'm per les superficies interiors, i desfer els condemnats que em penjen com pèndols de les costelles, i aprendre'm de memòria la posició exacta de les estalactites i el goteig que les escolpix. Escrutar-ho tot, dibuixar a les palpentes tots els arquers del món, i ensenyar als búfals a embestir-los en lloc de fugir.

Reflex d'espera

         
       Bussejo dins la brisa silenciosa, i     em  perc entre escates d'estels,
Impulsos, corrents, cavalgo els     descampats d'un foc fet d'inerts.

       I recorde amb ànsia la primera volta que et vaig vore, de casualitat, al vèrtex on es troben els cantons
Amb eixos ulls lluents penjats, de gat
I la maranya negra inmensa que et cobreix el cap tan ple de paraules i trascendentalitas, gens pràctiques però que fan de viure una experiència un poc menys banal

     I esbossant cada detall, vaig guardant- me totes, totes les ganes dins el cabàs d'espart, per anar deixant-les caure amb subtilesa i trellat. Per que es confonguen amb les diàspores seques que els arbres ja han sembrat.