Bussejo dins la brisa silenciosa, i em perc entre escates d'estels,
Impulsos, corrents, cavalgo els descampats d'un foc fet d'inerts.
I recorde amb ànsia la primera volta que et vaig vore, de casualitat, al vèrtex on es troben els cantons
Amb eixos ulls lluents penjats, de gat
I la maranya negra inmensa que et cobreix el cap tan ple de paraules i trascendentalitas, gens pràctiques però que fan de viure una experiència un poc menys banal
I esbossant cada detall, vaig guardant- me totes, totes les ganes dins el cabàs d'espart, per anar deixant-les caure amb subtilesa i trellat. Per que es confonguen amb les diàspores seques que els arbres ja han sembrat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario