Les nits com avui els gats sonàmbuls
surten a arrapar el cel,
a desgastar d'asfalt estels
Depressa depressa,
hui que la foscor arriba tard
amb ganes de deixar-se morir
al recer de la mar
L'ombra de la lluna projectada
sobre els felins ullals
i els miols salvatges
d'haver caigut tractant de ser inmortal
Com ells, jo marxaré qualsevol vesprada
quan el dia ja no es faça llarg
amb l'ombra clara i el foc descalç
entre el gemec de les goteres
de brea d'algun malalt
Potser fugint, ressentida,
recordant les cendres del que em vaig fumar
I els ulls llargs
desde les teulades, llunyans
em cridaràn, silenciosos: tia, t'ho vam avisar
Les nits sempre son especials, podem sentir el suau tacte de la lluna en silenci, pero al mateix temps també sentim com es inapaç de deixar de caminar sobre vides afilats que ens fan recordar qui som.
ResponderEliminarI a pesar del seu silenci cada nit ens veu desde el seu somni.
PD: M'alegro de que qualsevol dia pot ser diumenge ;)
miauuuuu qué boniques algunes arrapades
ResponderEliminar