Intro-in-speccions

Abraço amb intermitència les contradiccions, que canvien com forçades per les fases de la lluna
Em desconec encara, després d'un llarg periode de calma. Cap mar tranquil va fer expert un mariner.
Em pregunte on estàn els límits que circumscriuen les esperes, aquest buit insalvable entre la paciència i la creença cega, ignorant.
El desmantellament dels mites apresos en la infància, fets esquirles una i altra volta.
Però la carn no canvia mai la seua complexitat i per molt que els dies es succeïsquen continua esgarrant-se a cada carícia dels trossos d'espill.
La tos nerviosa marxa i l'insomni queda, vestigial, empastrant les hores com el quitrà.
Ofega, qüestiona, talla, mossega