G.

Avui faig una apologia a tu. A una de les poques persones amb les que es poden compartir nits de lluna plena, converses trascendentals, pel·licules gore i vespres pel parc absorvint cada segon. Algú a qui pots explicar les més extranyes de les reflexions i que tot i així et mire, somriga i t'explique les seves. Perquè he aprés molt de tu, de les teves ganes de fugir d'allò establert, de crear tot un món a través de l'art només amb les teves mans. Estic del tot convençuda de que el món seria molt millor si hi haguessin més persones com tu.