El
reconeixement de l'individu propi com a tal, amb tots els seus
accessoris i decoració. Sense deixar-nos res, amb els batecs a
deshora i els clots, els forats i les carències.
Les
mirades mudes, els nucs i els cabdells de fils desordenats, les pells
instantànies i salades. Més enllà de les pestanyes i els humors
vitris, al fons, al fons. Allà on els desitjos estan coberts de
pelusses de les que pengen els forats dels calcetins.
Allà és on acaben tots els encenedors que perdem quan marxa el sol.
Una mica més i m'oblido de felicitarte l'any nou :S
ResponderEliminarDit aixó feliç any nou...24 hores avans d'acord pero més val tard que mai :P
¡Ara de festa wiiiiiiiiiiiiiiii ^_^!