sábado, 13 de diciembre de 2014

Inventari



El reconeixement de l'individu propi com a tal, amb tots els seus accessoris i decoració. Sense deixar-nos res, amb els batecs a deshora i els clots, els forats i les carències.
Les mirades mudes, els nucs i els cabdells de fils desordenats, les pells instantànies i salades. Més enllà de les pestanyes i els humors vitris, al fons, al fons. Allà on els desitjos estan coberts de pelusses de les que pengen els forats dels calcetins.


Allà és on acaben tots els encenedors que perdem quan marxa el sol.

1 comentario:

  1. Una mica més i m'oblido de felicitarte l'any nou :S

    Dit aixó feliç any nou...24 hores avans d'acord pero més val tard que mai :P

    ¡Ara de festa wiiiiiiiiiiiiiiii ^_^!

    ResponderEliminar