lunes, 9 de marzo de 2015

Entret(r)ens

Penjada al buit, només separada de la caiguda per les rajoles i el formigó que formaven l'esquelet del balcó. Les hores li passaven sobre el crani, els canvis del nivell freàtic feien més nítids els plecs de les seues mans. Els dits agafaven amb força uns vells prismàtics negres. Entre parpellada i parpellada, les seues pupil·les guaitaven qui sap què amb neguit. Periòdicament feia colpets a terra amb el taló de les sabates, que tractaven d'imitar alguna cançó d'algun concert passat.

Al voltant de l'edifici de 5 alçades -on existia- s'havia format boira nerviosa. El misteri feia que a poc a poc els veïns l'espiaren d'amagat protegits per les persianes. Pel forat de les escales es distingia el rumor llunyà dels comentaris habituals. L'avorriment i l'exuberància temporal característica de les vacances va conduir-la a engegar aquell vell projecte que tantes vegades havia deixat de banda al calaix de la tauleta de nit.

Una caixa de mistos, un calidoscopi i un vell paquet de tabac àrab suraven d'un costat a l'altre del seu cervell. Apegaloses, empastifaven la resta de pensaments i obligacions que havia acumulat durant les darreres setmanes de fugida.

No hay comentarios:

Publicar un comentario