Voltatge

Pas a pas, colp a colp, glop a glop. Ens buscàvem amb l'ull de l'huracà que s'amaga a l'envés dels dits. A tentines, la foscor obria portes d'edificis abandonats, d'abismes submarins, d'anells d'asteroides. Sabem del cert que sense mancança no hi ha plenitud, que sense la diferència de potencial ens quedaríem sense el dibuix elèctric que tantes nits estampava els gemecs dels vidres.

Tornar a sopar el gust de les espurnes que iluminàven els llançols sense cremar-los. Llançar-nos a trencar les ones, a ser la nit entre interiors, a fer el tacte electrostàtic.

No fa falta somiar. Escriurem llampecs de pell sobre la tempesta.