Ingràvids

Es va fer fosc i les ones mossegaven la línia de costa dins la nit. Ningú coneixia aquell so com nosaltres. La mar ens va engolir sense tocar-nos i sota un cel de mistos vam recollir-nos les deixalles.

A deshora, els silencis anaven esculpint temples, imperis.

Ens travessaven les vertebres.

Aquella veu del nord, va encendre tots els fars del Mediterrani i em va canviar els pulmons per brànquies, les mans per ales, les òrbites per galàxies.