Els plecs són revolta, els cossos no només camps de batalla, sino eines per batallar pels camps, per la terra -erma i craquejada-. Doblar l'esquena només per llaurar el camp, per germinar allò que ens alimenta el cos i la ment.
Per a la resta, el cap ben alt i cap endavant amb espenta. Quan més lluny posem els ulls més profundes han de ser les arrels. Hem d'aprendre a esposar-nos els turmells a l'herba i així, entendre els núvols com s'enten el fang i l'argila roja de les serres, dels origens. I així, mai més confondre precipicis amb marjals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario