Ahir com avui

Avui navego per la vora de les sendes,
saltant pedres, fent equilibris.
Faig camí, i recórrec amb
els dits la silueta difosa
d'allò que vam viure.

Em despulle a arraps
i em desfaig en retalls de roba vella,
en draps.

Avui tanque els ulls i escolte
com les ungles m'estripen per
dins i gota a gota
brollen les vísceres i les
lletres arraconades.

Avui, recorde el regust a vòmit
que deixen les decisions
calculades, acceptades, permeses

Avui, com la cendra
en treva amb el foc
respire, silenciosa,
les flames que engolixen
els troncs que deixàrem per cremar.

Però demà em faré un refugi
amb les pedres
el fum,
la bilis i la pell

Perquè el gebre
no em grave el teu nom
als artells.
Perquè es fonga
i siga pols
i s'amague dins el bosc.