L'espai suat tracta d'equilibrar-se les ombres front al buit. Radiografies del plàstic que em perfora les entranyes
martes, 3 de mayo de 2016
Paper mullat
Música feta paper,
dança amb sinuoses pases
fins ser paraula.
Lletres pronunciades fetes so,
desfent-se en melodies entrebancades
fins ser música.
Cartes humides,
frases sense dents,
buides de vida, de guerra,
cobertes de comoditat
i carents d'esclat.
Ara, les mirades
-estrictes armes
de revolta-
fullegen silencioses
les pàgines d'un llibre
que arrosega
un milió de vid(r)es en blanc
i només una escrita.
Els castells de fum
s'esvaeixen i confonen
amb els gasos molls
de l'aire -alè subtil-
els d'argila estàn
fets de foc, de
metralla, de record
i ràbia.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario