L'espera de Caront

Surant sobre la boira
les hores corren cap enrere
el sostre té gust salat.
L'estúpid gotelé
esmicola queferós
les preguntes que no comprenc.
I jo, cabuda i absurda
sempre li les recite.

Recite i espere
buscant dins la nit
una barca a la deriva
escorar-la
i fer-me Estigia.