Esmenes

Sóc capaç d'acceptar
la moderació imposada
i algunes de les absurdes
convencionalitats socials

Sóc capaç de no creuar
els passos de zebra només xafant
les línies blanques
o fins i tot de no llevar-li l'etiqueta
a estirons a les cerveses vítries.

Aconseguisc parlar amb
silencis i engolir tot allò que
em perfora per dins.

Però no em demanes que em trenque
a mitjes

Que et mire amb mesura,
que només amb un paraigues
frene la tempesta que duc a
la boca de l'estómac

Sempre és molt millor
el risc, deixar que
els deliciosos silencis
que ens empaiten
facen de mi un muntó
de tires de pape de periòdic
estripades
arrapades
desfetes

Els calfreds
no es senten a mitges
i tu, fas el tacte
electrostàtic i m'arranques la pell
sense pietat