Jo, amb mi
i ningú més
Jo, amb mi
m'estimo, m'estimo
Jo, amb mi
i la profunditat
de cada respiració
Jo, amb mi
i el batec rítmic
d'un cor que pensa acompanyar-me tota la vida -sense demanar res a canvi-
Jo, amb mi
i el rebombori cec
que trontolla incesant entre els pulmons i la gola
Jo, amb mi
m'estimo, m'estimo
o almenys ho fingisc
Jo, amb mi
i el soroll salvatge de les entranyes
NO CALLA
Jo, dins l'inmens sarau
NO CALLA
Jo, fent un nuc:
una volta, una altra i un altra
NO CALLA
Jo, i el silenci
que m'ha sentenciat
Jo, el silenci i tots els penjats
pèndols de costelles.
Els seus tolls de sang
són la sava de l'olivera que vas plantar
Ja no escolto
l'eco dels crits
dins la caixa toràcica
No hay comentarios:
Publicar un comentario