Aquell dia i la seua llum
-groguenca, subtil i clara-
componien i donaven volum
l'Estrasburg del mapa
Entre els records de monuments,
el riu, els absurds edificis
freqüentats per inerts
ens la vam trobar, coberta de desfici
Asseguda, només un moment,
envoltada d'ossos i pell
en l'esglaó d'un cinema pendent
amagada sota un vestit vell
Absorta, deixada, pendent,
pendent,
p e n d e n t,
En la seua boca,
genives trencades i al fons un tren.
A certa hora,
descobrisc aquesta llum dins les faroles
i escolte
com una remor
aquella rodamón
que cantava cançons del Cohen
No hay comentarios:
Publicar un comentario