El futur circumscriu patrons carcinògens, ens aboquem de manera premeditada al vast espai de les contradiccions, de les hores ofegades en gots de plàstic i el cap a rebentar de desitjos frustrats. Ens mosseguem les carns esperant trobar a sota algú altre, alguna altra. Com si hi haguera altra cosa que sang i vísceres entre els teixits, com si els ossos dugueren gravats reflexions profundes o anàlisis materialistes. Com si haguérem fet reals els murs mentals, com si poguérem trencar-nos les pors a arrapades.
Esdevenim una ressaca constant, a colps de desgast i construccions socials, en lluita inevitable contra els castells de fum que fan dels nostres dies metàstasi. Factures i misèria, cases sense llum, necessitats imposades i inèrcia aliena
No hay comentarios:
Publicar un comentario