domingo, 26 de febrero de 2017




Decidit, hui isc de casa amb les botes posades,
la cordonera nugada per darrere de les solapes
la jaqueta de cuir sintètic a l'esquena
i el cap ben alt.

A què?
No fa falta tenir-ho clar

potser a llegir al parc
o asaltar algun supermercat.
A fotografiar la grava amarga
dels carrerons asfaltats

S'ha d'estar preparada
per al sabotatge a l'infern
per a quan et trobes
al dimoni agafar-li les banyes
i apropar-li la cara d'un estiró
sentir la front cremant
i mirant-lo als ulls de flames
Somriure

i dir-li: l'únic que et permetré és que m'encengues els cigarros

No hay comentarios:

Publicar un comentario