Em desborda la sang als pulmons, el fum a les venes i la pols als queixals.
Em desborden les llaunes de birra, agonitzants vomitades d'escuma.
Em desborda el semen ejaculat sobre el meu llom, l'endometri despenjat de les parets de l'úter.
Em desborda la cafeïna i m'atraganten els grans de café. Se'm fan nucs a la gola de cotó fluix, que lluny de curar m'ofega.
Em desborden els músculs tersos de la nit, fent-me engolir la ressaca -penediments premeditats-, el punt acceptat i envasat en el líquid dens dels excessos.
Em desborden els fanals reflexats en els ulls desorbitats de les rates, que naden èbries pel clavegueram.
Em desborda el prurit olorós, l'aleteig de les mil mosques que bateguen damunt d'ell, i es nodreixen dels fluïts marrons que acabes d'expulsar pel cul.
Em desborden els carres, mars d'ombres i replicants. Jo una més.
Una més.
Una més amb sang a les venes i fum als pulmons, cervesa al fetge, semen al cony, òvuls caducats, cafeïna al cervell, silencis forçats, records amnèsics, nits masoquistes, vicis en excés, gots plens d'aigües fecals i inevitables.
Sembla mentida com costa a voltes deixar de menjar-se la merda a cullerades
No hay comentarios:
Publicar un comentario